Excursionistes, turistes, viatgers i Tuaregs

Quan s’organitzen les tradicionals cues quilomètriques d’entrada i sortida a Andorra o en qualsevol altre punt de mapa mundi, sense calcular nits de pernoctació, hauríem de desdibuixar fronteres per computar excursionistes, visitants, o turistes. Sota aquesta massificació asfixiant, el nostre vocabulari és pobre. Inventem un neologisme més, si ens agrada inventar i crear. Propostes a estudiar: Borregolàndia? Idiotolàndia?. ____, ____, ____, ____, En aquest espais en blanc anirien tots els nous substantius que a tu – lector/a desconegut i desconeguda – et vinguin al cap i neixin del teu propi cultiu creatiu. (Perquè, qualsevol substantiu és bo, si defineix aquesta tendència insana de seguir la massa i anar allà on va on va Vicente, perquè si simplement. Perquè ja sabem que “Vicente va donde va la gente”, i això és incompatible amb les Repùbliques solars autèntiques)

En benefici de tots, i d’un llarg termini sotenible, ningú es proposa desestacionalitzar socialment els temps lliure? Què passaria si prosperés la idea d’emetre quotes individuals per l’emissió de gas carbònic? Més interessant, quants viatgers viuen a Andorra, a la Seu, o a Timbucktoo?.

Diferenciar un turista d’un viatger depèn, en part, del temps del viatge. Mentre el primer generalment corre per tornar a casa, el viatger, que no pertany a un lloc més que al proper, es mou a poc a poc, després d’un període d’anys des d’una part de la Terra cap a una altra. Prenent la definició que l’escriptor, compositor, i viatger nord-americà, Paul Bowles, ofereix a través de la novel.la “El Cel protector”. L’altre factor que completaria l’ equació podria dependre de la força amb la que ens movem, seguint les paraules de Wladyslaw.

La cèlebre escriptora i il.lustradora finlandesa Tove Jansson escrivia a la meitat dels seus 70, el seu primer llibre de contes curts per a adults, “Fair play” – Joc just. Des d’un no res quotidià que es converteix en una bella obra d’art, el Sr. Wladyslaw visitava l’illa de la Maria. Aquesta és part de la seva conversa:

“Wladyslaw” va dir la Maria “teniu en compte que són les tres de la matinada?”

“No importa. Un ha d’aprofitar les nits, amiga meva, perquè tinc la sensació que no has reflexionat gaire sobre la cara de la mort. I saps per què? Perquè no vius amb tota la teva força, totes les hores i minuts, tot el temps, amb el teu propi triomf davant el temps, anticipant-lo i distanciant-lo. Jo estic despert, sempre. Fins i tot en els meus breus somnis continuo treballant. Res ha de ser perdut” va respondre Wladyslaw”.

Perquè, en realitat, davant la mort què som?

Excursionistes, visitants, turistes, viatgers o veritables Tuaregs, fills del desert?

En darrera instància, potser, trobar una resposta poc importa. Tots, inclòs els Tuaregs, sentim, estimem i plorem igual. Els Tuaregs, però són un poble diferent. És un poble que ha escrit un codi moral diferent a la resta d’àrabs. Autèntics fills del desert, els Tuaregs saben sobreviure en les condicions més adverses, l’abrasador i gèlid desert d’Àfrica. Els Tuaregs han dominat totes les pors que neixen del fons del cor. Davant aquest autocontrol, una no pot més que sentir una gran admiració i els més sincer respecte.

N.B.

Lectures interessants:

“El cielo protector” de Pau Bowles.

“Fair Play” de Tove Jansson.

“Tuareg” de Alberto Vázquez-Figueroa

“En el desierto no hay atascos. Un Tuareg en la ciudad” de Moussa Ag Assarld.

……………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………….

Article publicat dilluns, 15 d’octubre del 2007 al periòdic MésAndorra, a la contraporta, gràcies a l’amistat amb Àlvar Valls – periodista i traductor. Col·laboració gratuïta.

Actualitzat avui dissabte (2) 7 de setembre del 2008, perquè el nostre pensament evoluciona i es transforma, fins i tot sense voler, per Natura.

……………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………..

Para leer artículo traducido al castellano, por favor, si te apetece, ver:

Google’s tool de traducción web