Sobre la taula una deslluïda baralla de cartes espanyola, la de sempre, perquè no hi ha cap altra. S’ha de jugar a la brisca. La història pesa i imposa. A què treu cap cremar qualsevol retrat dels reis cap per avall? De profit, gaire res. Potser es desperten més malsons, però, reflexions profundes? És massa demanar.
En la polièdrica pell de brau, això que amb una vulgar manilla, un simple nou sense rostre, es mengin asos, no atrau simpaties. I és que, els reis parlamentaris, fins i tot sense barba blanca, reflexen el reietó i reineta que tots porten dins. Oblidem els privilegis econòmics – no abolits-, quan els hereus reials estableixen lligams amb la burgesia, l’encanteri de granotes té per dies, o segles.
Republicans, independentistes, o antidemocràcia de façana ho faríem més bé doblant la dosis de Prozac. Per evitar ulceres d’ estòmac potser caldria afegir-hi la torxa encesa pels vells rebels. Obrint-ne, per començar, un de molt prim, “La Desobediència Civil” de Henry David Thoreau. Si el filòsof va ser capaç d’il·luminar a Martin Luther King, i Gandhi, avui, guanyades moltes llibertats i drets i patim altres tipus d’esclavatge, encara és reciclable, sense comodins tipus “paso palabra”, si es vol formar i educar una ciutadania activa.
La premissa de Thoreau és simple, obvia, i no-violenta: “El govern és un desastre provocat per l’home, i no una desgràcia natural”. El seu acte de fe s’alça amb l’esperança sincera en el diví que pot néixer des de qualsevol l’egocèntric i individual “Jo”.
Des de l’ara i aquí, com podem deixar de pagar l’impost individual que es destina a guerres? Honorant la llei justa contra el caprici, com s’entén que un fiscal demani 15 mesos de presó per la crema d’un símbol i es dicti presó ferma de 16 mesos per la mort d’una persona amb els agreujants del cas Farruquito, per exemple?
Els símbols s’han de respectar. Aquests, però, estan per sobre de la vida dels homes i dones que els van inventar? Com s’arriba al gris d’equilibris? Dins un Walden, o cabanya de fusta?
El futur, que no existeix, es pot modificar, transformar o reinventar, si aprenem a ser valents des del “Sí, vull”.
……………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………….
Article publicat dilluns, 8 d’octubre del 2007 al periòdic MésAndorra, a la contraporta, gràcies a l’amistat amb Àlvar Valls – periodista i traductor. Col·laboració gratuïta.
.
.
